Noves dianes terapèutiques en la depressió: El paper de la percepció situacional
La depressió és un trastorn psiquiàtric devastador que suscita una preocupació creixent a la societat. Dècades d’investigació han donat lloc al desenvolupament de tractaments farmacològics i psicològics efectius per a la depressió.
No obstant això, aquests tractaments no funcionen en aproximadament la meitat dels pacients. Entre d’altres factors, això es deu al fet que la depressió és un trastorn heterogeni i complex: no tots els pacients són iguals, i encara no sabem què funciona per a qui. A més, és incert com sorgeixen els pensaments depressius i els sentiments negatius a la vida quotidiana.
En aquest projecte, abordarem aquestes qüestions crucials investigant la percepció situacional dels pacients, és a dir, com experimenten i viuen les situacions quotidianes. Mitjançant realitat virtual i qüestionaris, avaluarem com acostumen a veure diferents situacions al laboratori i al dia a dia: quines situacions es perceben com a exigents o desafiants? Quines es veuen com més adverses, o altrament, més agradables? Quines provoquen les sospites dels pacients i els posen en alerta? Crucialment, comprovarem si aquestes percepcions estan associades amb símptomes depressius específics i amb el curs del trastorn. Com que les emocions sorgeixen de la interacció entre una persona i el seu entorn, aquest projecte ajudarà a desxifrar per què els pacients se senten com ho fan en situacions concretes. Això permetrà als terapeutes adaptar millor els tractaments a la visió i característiques particulars de cada pacient. A més, la percepció de la situació en si pot convertir-se en una nova diana terapèutica perquè els terapeutes i els pacients hi treballin.
Addicionalment, utilitzarem neuroimatge per descobrir quines àrees cerebrals són responsables de la percepció situacional disfuncional en depressió. Concretament, analitzarem un conjunt de situacions naturalístiques gravades en vídeos que mostren una àmplia gamma de situacions mentre s’escaneja la seva activitat cerebral amb ressonància magnètica funcional. A continuació, comprovarem si l’activació i la forma d’àrees cerebrals específiques s’associa amb una tendència a percebre situacions d’una manera determinada. Per tant, aquest subprojecte pot proporcionar pistes importants sobre per què el cervell d’alguns pacients respon més a alguns tractaments que d’altres. Finalment, utilitzarem la intel·ligència artificial per explorar quines dimensions de la percepció situacional i quins factors cerebrals poden predir millor la resposta al tractament. És important destacar que implicarem els pacients de la comunitat en el projecte de recerca mitjançant sessions obertes en les quals recollirem les seves opinions sobre els objectius i mètodes del projecte.
Al final de la investigació els informarem dels resultats amb tot detall per garantir la nostra responsabilitat envers els usuaris. Així, pretenem empoderar els pacients i donar-los un paper actiu en el procés de recerca. En resum, el nostre projecte ajudarà tant als pacients com als terapeutes a entendre millor com sorgeixen els símptomes depressius i quins tractaments funcionen millor per a cada persona.